El so inicial de boca, tant al principi de paraula com a principi de síl·laba dins el mot, es pot representar amb b (bé, roba) o amb v (vaca, cavar).
La b (be alta) i la v (ve baixa) es confonen en molts parlars catalans i per això ens convé recordar algunes normes d’ortografia.
S’escriu B
| Davant de l i r | poble, amable, arbre, bramar |
| Quan alterna amb una p en la mateixa família de paraules | lloba (llop) saber (sap) |
| Darrere de m | embolica, comboi, ambient, ambulància Excepte: circumval·lació, tramvia |
S’escriu V
| En les terminacions de l’imperfet d’indicatiu dels verbs de la primera conjugació | cantava, cantaves, cantava, cantàvem, cantàveu, cantaven trobava, arribaves, acabàvem |
| Quan alterna amb el so u en la mateixa família de paraules | hauré, havia blau, blava beu, bevia |
| Darrere de n | invent, canvi, enviar, convent |
Alternança B i V
| En paraules que sonen igual però tenen significat diferent | baca / vaca bena / vena bell / vell buit / vuit |
| En els pseudoderivats, que són paraules cultes que provenen directament del llatí i no pas del primitiu català | baró –> viril calb, calba –> calvície cervell –> cerebral, cerebel corba –> curvilini, curvatura llavi –> labial moviment –> mòbil, mobilitat núvol, ennuvolat –> nebulós prova –> probabilitat, probable saber –> savi, saviesa |
I malgrat tot, sovint no tenim manera de saber amb quina de les dues grafies (b o v) s’ha d’escriure un mot. En aquest cas, ens cal aprendre els mots de memòria, sobretot, quan divergeixen respecte a altres llengües romàniques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada